Casa de la Solidaritat

Montañas de luz

Guillermo Centeno, 2005. Durada: 60'

Documental que narra la vida diària de metges i metgesses cubanes que deixant família i comoditats marxen a altres països com Hondures, Haití, Guatemala, Mali, Namíbia, Burkina Faso i Botswana, amb esperit solidari i internacionalista, per a demostrar a homes, dones i infants que la vida pot deixar d'ésser per a ells una comdemna.

La balada del pequeño soldado

Werner Herzog i Denis Reichle, 1984. Durada: 46'

Testimoni sobre la situació dels nens-soldat del poble indi misquito, que primer van ser utilitzats pels contras i després pels sandinistes, durant la guerra civil de Nicaragua.

Despejando la calle

2007, Durada: 24'

Els companys de la cooperativa UST (Unión Solidaria de Trabajadores) van treballar entre l'any 1978 i el 2003 a l'empresa Syusa, del grup Techint. Syusa era la contractista encarregada de la recepció, transferència i disposició final dels residus sòlids urbans produïts a la capital federal i conurbació sud del Gran Buenos Aires. Al llarg de 24 anys els treballadors es van dedicar a rebre, compactar i enterrar residus en una finca de 550 hectàrees... Ara la cooperativa treballa i impulsa una sèrie d'iniciatives autogestionades que beneficien els veïns de la zona (Avellaneda).

La Resistencia de la Memoria

Cristina Rubio, 2007. Durada: 30'

Des de fa trenya anys un grup de mares, cada dijous, fa la ronda a la Plaza de Mayo de Buenos Aires per a reclamar els seus fills detinguts-desapareguts per l'última dictadura argentina. L'any 1981 van decidir ampliar la ronda una vegada l'any, i al costat d'altres organismes de drets humans, marxen al voltant de la plaça durant 24 hores seguides; tot un dia, durant el qual, en tot moment, algú gira al voltant de la piràmide. Es tracta de la "Marxa de la Resistència", una trobada en què víctimes, familiars i ciutadans solidaris es concentren en un temps (24 hores) i un espai (la Plaza de Mayo) per a recordar un tros de la seva història. Els seus testimonis evoquen aquests darrers trenta anys: un període que arrenca amb una dictadura atroç, que va fer desvetllar la consciència mundial respecte d'un crim de lesa humanitat com és la desaparició forçada de persones. Però que continua amb un afany exemplar en la recerca de memòria, veritat i justícia per part dels organismes de drets humans, que els ha convertit en un referent mundial en la matèria.

La història continua i, lamentablement, es constata que el passat no és tan sols temps passat; es fa present en el present, i de vegades de la manera més òbvia i més traumàtica: per primer cop des de la restitució de la democràcia, cal tornar a reclamar l'aparició amb vida d'un desaparegut, Julio López, que n'és per segona vegada a la seva vida. Quan la societat argentina pensava que "mai més" no tornaria a passar, li toca reviure novament el pitjor dels seus fantasmes.

VI Festa Popular del Raval

La Casa de la Solidaritat participarà a la VI Festa Popular i Alternativa del Raval oferint la projecció d'un documental relacionat amb la realitat del barri seguit d'un debat (el títol i temàtica definitives es difondran amb el programa de les Festes).

La cruz del Sur

Patricio Guzmán, 1992. Durada: 75'

Prenent com a fil conductor el tema de les religions a l'Amèrica Llatina, la pel·lícula mostra els mites precolombins, l'arribada de l'home blanc, el sincretisme posterior i la teologia de l'alliberament. El tema principal és la "religiositat popular". A Hispanoamèrica aquesta religiositat configura una espècie de territori sagrat en el qual milions d'indígenes busquen refugi. Això mateix es repeteix al Brasil, on les religions africanes constitueixen un altre territori impenetrable, que també funciona com a bastió, com a refugi.

La deuda histórica colonial

Grupo Ayni, 2007. Durada; 9’

Fa més de cinc segles, Espanya va envair els territoris Abya Yala, avui l'Amèrica Llatina. Va venir amb el pretext d'arribar a l'Àsia i es va trobar un nou continent, i s'hi va quedar amb el pretext de salvar els "pobres indis" a través de la seva religió. S'hi van quedar i en van saquejar or, plata, bronze, etc., mà d'obra gratis, esclavatge, genocidi... Els pobles indígenes som creditors de l'Estat espanyol; són ells els qui tenen deutes amb nosaltres...

Días de Santiago

Josué Méndez, 2004

Santiago Román, un soldat de 23 anys deixa l'Exèrcit i torna a Lima després d'anys d'haver lluitat contra la insurrecció i el narcotràfic en el seu propi país i a la guerra de 1995 contra l'Equador. Forma part d'una generació perduda que va assolir les culpes de les irresponsabilitats polítiques dels governs. A Lima troba una ciutat hostil, caòtica, decadent i una família que la reflecteix. Intenta adaptar-se a la vida civil però els seus records no el deixen trobar la seva pròpia pau...

Las Cruces. Poblado próximo

Rafael Rosal, 2005. Durada: 82'

La pel·lícula narra la història d'una comunitat de la muntanya de Guatemala, als anys vuitanta, l'època de les massacres de l'exèrcit. A la zona hi opera un comando guerriller, que s'assabenta que la comunitat està marcada, i aquesta decideix organitzar-se per defensar-se. Els supervivents expliquen la seva versió dels fets, al cap de vint anys.

La lluita de Bruguera: Vint anys després

David Fernández, Mariona Ortíz i Laia Alsina. Coop-57 i Casal, 2007. Durada: 44'

Una lluita autònoma d'un grup d'antics treballadors de l'Editorial Bruguera a mitjan de la dècada del 1980, plena de processos vigents, com ara "la venda dels sindicats anomenats majoritaris", alguns valors absents o molt minoritaris avui a les lluites sindicals, com el de la solidaritat. Al cap de vint anys, fan una festa per a celebrar el vintè aniversari i per a fer una anàlisi, per part dels protagonistes, de l'ahir i l'avui.