[2007]
Mirades, Veus, Lluites
II Cicle de Debats i Documentals
Les sessions tindran lloc l'últim divendres de cada mes a les 19:30H a la Casa de la Solidaritat
Programa:
23 de febrer: Oaxaca
El 15 de maig del 2006, comencen les grans manifestacions dels mestres de l'Estat de Oaxaca, en el Sud mexicà.
Entre les seves exigències hi són la millora de les condicions en la educació de l'estat, el reajustament dels salaris, l'alt a la repressió generalitzada ordenada pel governador Ulises Ruíz Ortíz, i la dimissió immediata del governador.
Els mestres junt a diferents organitzacions socials i ciutadanes de Oaxaca, creen la Asamblea Popular de los pueblos de Oaxaca (APPO), sent la seva demanda principal la sortida del mal govern. Durant aquesta lluita va augmentant el descontent popular i la repressió.
Aquest vídeo, explica mitjançant entrevistes, extractes dels mitjans de comunicació mexicans, i des de el cor de la lluita, l'origen i els esdeveniments mes importants d'aquest aixecament popular.
30 de març: Somos Andando
A Nicaragua més del 70% dels treballadors no tenen contracte laboral ni gaudeixen de Seguretat Social, són treballadors per compte propi. Com que pràcticament no hi ha feina assalariada, s'han de buscar la vida com a venedors ambulants de tota mena. Organitzar-se, és l'únic camí que tenen els treballadors per sobreviure a un capitalisme salvatge i a les polítiques neolliberals que han governat el país durant els últims 16 anys.
27 d'abril. InjerenCIA: La invasión silenciosa (Venezuela años 50)
L'altre història de les relacions dels governs USA amb l'Amèrica Llatina. Història que no és "oficial" per Washington, ni "adequada" per a molts dels governs de l'hemisferi. Per molt anys es va fer creure que la CIA no hi havia actuat a Veneçuela, però el seu historial, el passat, està sortint a la llum, revelant un ventall de intervencions des de mitjans del segle XX.
25 de maig: Tupac Amaru
Tupac Amaru va sorgir de la necessitat de treballar amb els barris enfrontant la desocupació heretada del pla neoliberal de la dècada menemista. Després dels inicis amb copes de llet i forns de fang per coure empanadas, van crear cooperatives de treball que es dediquen a la construcció d'habitatges. Avui porten 400 cases construïdes, un complex poliesportiu amb piscina i quinch, i un hospital que atén més de 70 pacients diaris.
Milagro Sala, membre d'aquesta organització, explica que van començar amb 400 treballadors, que cobraven un sou d'uns 500 pesos. Avui, 2.600 treballadors fan aquesta feina, i guanyen un mínim de 950 pesos.
A més a més, destaca la funció de l'organització en la formació de cada company. Milagro Sala explica que "donem suport a cada company perquè acabi d'estudiar, perquè es formi. No volem que els nois deixin l'escola, perquè són ells els que demà discutiran la política als terratinents".
29 de juny: TxI Catalunya 2006
L'any 2006 la Plataforma Argentina Contra la Impunitat va organitzar el primer cicle de Teatre per la Identitat a Catalunya. Txl va néixer a l'Argentina com una iniciativa del món del teatre per donar suport a la recerca de les Abuelas de la Plaza de Mayo per trobar els seus néts nascuts en captivitat o segrestats. El documental explica aquesta experiència traslladada a la societat catalana en la cerca de filles o fills de detinguts desapareguts per l'última dictadura que va assolar l'Argentina i que va deixar un país amb més de 30.000 desapareguts i més de 500 infants nascuts en captivitat i que avui dia, ja adults, no coneixen la seva autèntica identitat.
20 de juliol: V Festa Popular del Raval
La Casa de la Solidaritat participarà a la V Festa Popular i Alternativa del Raval oferint la projecció d'un documental relacionat amb la realitat del barri seguit d'un debàt (el títol i temática definitives es difondran amb el programa de les Festes)
21 de setembre: La amenaza del primer contacto
El primer contacte és el problema més gran al qual s'enfronten les tribus aïllades. Viuen als racons més inhòspits del planeta, fugint de l'home blanc. Són els supervivents d'un passat i un present que els assetja fins la mort.
12 d'octubre: Abajo el COLONialismo
Un documental de 30 minuts que registra l'acció de diversos moviments populars de Caracas que el 12 d'octubre de 2005 van enderrocar l'estàtua de Cristòfor Colom de la plaça Venezuela. Aquest fet va obrir amb la seva simplicitat nous camins en la subjectivitat anti-COLONial del poble, perquè va portar una controvèrsia molt rica en debats. Amb aquesta acció s'obren mil discussions, no només sobre el grau tan profund d'aculturació colonial a la qual hem estat sotmesos com a pobles, sinó fins i tot que la Revolució bolivariana sigui coartada per la burocràcia que nega al poble la seva capacitat d'actuar col·lectivament i sobiranament. Aquest documental és la veu directa de la lluita popular per l'autonomia i la rebel·lió continental que des de fa segles s'està gestant a les entranyes de la Pachamerika.
26 d'octubre: Guatemala: La tierra arrasada
L'any 1996 es van signar els acords de pau a Guatemala, després de 36 anys de guerra civil i més de 200.000 morts. Aquest documental dóna la paraula als testimonis del terror que es va viure a principi dels anys vuitanta. També explica com es van organitzar a la selva per sobreviure a l'estratègia que va portar a terme l'exèrcit per eliminar tot suport a la insurgència, i que es va anomenar "La terra arrasada".
Avui la concentració de les terres per part dels terratinents continua provocant inquietuds entre els camperols, que lluiten per la reforma agrària integral, portant a terme ocupacions de finques. Alhora lluiten contra la impunitat i s'organitzen per portar a judici els responsables de les matances, que encara avui es mantenen als alts càrrecs del poder del país.
30 de novembre: La crisis causó dos nuevas muertes
El film dirigit per Patricio Escobar i Damián Finfarb, amb producció periodística d'Escobar i Marcel Gonnet Wainmayer, reconstrueix no tan sols els esdeveniments del 26 de juny del 2002 a Avellaneda, sinó –especialment– la cobertura que en van fer els principals mitjans de comunicació de l'Argentina.
Sense música incidental ni comentaris en off, el film investiga a través del testimoni dels protagonistes la xarxa d'errors i complicitats que va sobrevolar els fets. Des dels elements de vegades ridículs de la feina de la televisió fins la teoria si més no sorprenent de Luis d'Elía sobre els fets, la pel·lícula avança com una investigació policial. Un dels mèrits més grans de la pel·lícula és el fet que mostra, de manera inequívoca, el que va passar a l'estació Avellaneda. Als qui coneixen només una part dels fets, segurament els sorprendrà veure els assassinats, així com la repressió indiscriminada amb bales de plom de les forces de seguretat contra els manifestants.
El documental contraposa les declaracions dels grans mitjans massius de comunicació als relats dels fotògrafs i periodistes independents i dels moviments piqueteros al Puente Pueyredón de Avellaneda, durant el govern nacional d'Eduardo Duhalde i el provincial de Felipe Solá.
14 de desembre: 20 años no es nada
Durant la Transició, els treballadors de la fàbrica Numax, amenaçada de tancament, van iniciar una lluita que es va prolongar per dos anys. El testimoni de la seva resistència va a ser filmat llavors per en Joaquín Jordà qui, 25 anys després, ens mostra en un nou treball com les il·lusions, els somnis i les utopies es van anar transformant amb el pas del temps.
[Cartell :: PDF - 283 KB] [Tríptic :: PDF - 182 KB]
Casa de la Solidaritat [+] [<]