[2006]
Les sessions tindran lloc l'últim divendres de cada mes a les 19:30H a la Casa de la Solidaritat
El 'deute extern' és un dels principals mecanismes de dominació i explotació de recursos en què se sustenta el capitalisme actual. El documental aborda els orígens del deute i el paper que hi tenen els principals organismes creditors internacionals, amb una atenció especial als plans d'ajustament estructural que imposa el FMI i les conseqüències que té aquesta actuació sobre els països deutors. Finalment, exposa algunes de les principals línies d'actuació per fer front a aquest procés i revertir-lo.
Una història que es compon de petites històries en imatge: un ball, una obra de teatre, un partit de futbol, un helicòpter que sobrevola, una marxa de torxes, escenes de la presa de San Cristóbal, de la tragèdia d'Acteal, de comunitats desplaçades, d'enfrontaments... històries 'fragmentàries i aparentment locals' en les quals s'evidencia 'un fil de coherència que dóna pes i drama a la seva presència política mundial i atorga legitimitat a la seva lluita de resistència'.
Denese Becker era una nena maia de nou anys que es deia Dominga, que vivia als turons maies. El 13 de març de 1982, l'exèrcit de Guatemala va entrar al poble de Río Negro. Quan els soldats en van marxar, centenars de persones, entre les quals 70 dones i 107 criatures, havien estat assassinades i enterrades en una fossa comuna. Entre 4.000 i 5.000 homes, dones i infants van ser assassinats a l'àrea de Río Negro per les forces militars entre el 1980 i el 1983. Els habitants d'aquesta població van ser catalogats com a 'insurgents', perquè es van resistir a ser traslladats a altres zones quan el Banc Mundial va finançar una presa en aquell lloc. La Dominga va ser una de les 'afortunades' que van poder sobreviure a la matança de Río Negro. Al cap de 27 anys, Denese Becker, Dominga, una mestressa de casa de Iowa, es va embarcar en un viatge iniciàtic a la seva Guatemala natal per recuperar el seu passat.
Sexe, raça i classe a la Veneçuela revolucionària. Des dels turons de Caracas fins a les ribes de l'Orinoco, els i les autèntiques protagonistes de la Revolució bolivariana expliquen què és aquest procés revolucionari i com el construeixen: les dones i altres sectors opinen sobre el poder de les bases, denuncien el racisme en tots els nivells de la societat i ens mostren amb claredat que les dones són cabdals en l'avenç de la revolució.
Aquest documental tracta dels efectes del TLC. Amb la signatura del CAFTA o TLC, Nicaragua esperava incrementar els seus intercanvis comercials i obtenir grans beneficis, millorar la competitivitat nacional i incrementar els índexs d'ocupació. Ben aviat, però, la ciutadania i principalment els camperols van comprendre que l'obertura al lliure comerç ofegaria l'esctructura productiva del país, que seria envaït per productes que, lliures d'aranzels i subvencionats per l'estat nord-americà, tindrien un preu fins i tot més baix que el seu cost de producció. Finalment el tractat es va signar a Washington el gener del 2004, girant l'esquena a milions de mitjans i petits agricultors organitzats per exigir el dret a la sobirania alimentària a Nicaragua. El documental el produeix la Fundación Luciérnaga de Nicaragua, i s'ha realitzat en col·laboració amb el SIMAS i amb finançament d'Ajuda Obrera Suïssa, Ajuda Popular Noruega, IBIS, Entrepobles, VeCo, Terres des Hommes, Swissald i ICCO.
Corren els anys vuitanta. Són temps de 'pau i concertació de classes'. Tan sols un grapat de joves estudiants es resisteixen a la letargia i protesten, i paguen fins i tot amb la seva vida la gosadia de creure en un món més just. Són temps d'una convulsió social estranya i, per tant, incomprensible per a una gran part dels veneçolans. Pégale candela proposa un registre històric d'un país que es desperta de la il·lusió saudita i esclata violentament en un procés que ha estat identificat com la gènesi del temps veneçolà actual: el 'Caracazo', 27 de febrer de 1989.
El govern de l'estat sudafricà de Botswana ha estat expulsant els boiximans de les seves llars ancestrals a la reserva de caça del Kalahari central al llarg dels últims vuit anys. Només en queden uns centenars a les terres que han habitat, com a caçadors i recol·lectors, durant desenes de milers d'anys. Abans que es forci els últims boiximans a abandonar les seves terres, un grup de reporters hi ha estat per mirar de descobrir-ne el perquè.
Aquest documental recull fotografies i petits vídeos que narren la història d'Olga Márquez de Arédez i de la 'Marcha del Apagón' del 2005, així com d'altres activitats que diferents organismes de drets humans duen a terme en el marc d'aquesta marxa, que va de Calilegua a Libertador San Martín, a la província de Jujuy, a l'Argentina. És un muntatge emotiu que plasma les sensacions de dues persones que arriben des d'Europa per caminar en memòria dels desapareguts a la 'Noche del Apagón' (juliol del 1976) i dels 30.000 companys desapareguts al llarg de l'última dictadura argentina.
El documental recull, mitjançant imatges i narració, la història del moviment sindical argentí i mundial del segle passat en la trobada en la unitat de la lluita actual i de futur.
El próxim 15 d'octubre de 2006 tindràn lloc a l'Equador eleccions presidencials i al Congrés. Un any i mig després de la revolta "forajida" que va treure del poder a Lucio Gutiérrez, es troben encara sense resoldre cap dels problemes que van provocar la rebel·lió. A la fita electoral acudeixen els partits polítics tradicionals, els moviments indígenes i socials i els nous "outsiders" de la política, destacant a més a més, la força de la crida al "vot nul" que cerca deslegitimar el sistema polític i refundar-ho des de les seves pròpies urnes.
L'octubre de l'any 2003 es va produir un fet que a Bolívia es va anomenar la 'guerra del gas'. Els moviments socials es van alçar en contra de l'exportació del gas natural bolivià a Mèxic i Califòrnia a través d'un port xilè. L'oposició popular era deguda bàsicament a dues raons. La primera tenia relació amb els baixos impostos que aquestes empreses transnacionals pagaven a l'estat bolivià 'al voltant del 18 %, un dels més baixos del món', mentre que la segona raó era històrica: Xile va arrabassar a Bolívia les seves costes marítimes a la Guerra del Pacífic (1879). El president d'aleshores, Gonzalo Sánchez de Lozada, va desfermar una dura repressió militar per frenar la guerra del gas, i el resultat van ser 67 morts, l'enderrocament del president, la seva fuga a Washington i el posterior enjudiciament per genocidi.
Per aquest nom es va conèixer l'operació d'extermini que es va portar a terme a Colòmbia contra la Unió Patriòtica, un moviment legal d'esquerra nascut el 1984 amb l'objectiu d'obrir un espai de participació i reconciliació política a la insurgència. L'experiment de pau, però, va ser violentament interromput a mata-degolla amb l'eliminació física dels militants de la UP mitjançant assassinats col·lectius, execucions extrajudicials, desaparicions forçades, judicis penals infundats, atemptats i amenaces de tota mena.
Documental sobre les lluïtes agràries del "Sindicato de Obreros del Campo (SOC - Andalucía)", violentament reprimit per l'Estat a causa de la seva defensa incondicional dels drets dels "jornaleros" i immigrants.
L'any 1973, un grup de militants populars van iniciar un projecte d'alfabetització d'adults al barri de Villa Obrera, als afores de la ciutat de Centenario, província de Neuquén (Argentina), tenint en compte les experiències cubanes i les que va desenvolupar Paulo Freire la dècada del 1960. El documental rescata les imatges i els testimonis dels qui van participar en aquesta experiència precursora, que es va nodrir del suport popular i que es proposava transformar el concepte clàssic d'educació per convertir-lo en una eina de transformació social.
La pel·lícula mostra íntegrament la seqüència d'un dels 'atacs' de nord-africans a la tanca fronterera de Melilla, un reixat de tres metres d'alçada, més el filat espinós.
[Cartell :: PDF - 153 KB] [Tríptic :: PDF - 168 KB]
Casa de la Solidaritat [+] [<]